divendres, 8 de juny del 2012



Hem entrevistat el professor de valencià, Pep Soler, sobre les proves PAU perquè, encara que estem en 1r. de la ESO, ens interessa saber de què van per estar-ne informats.
  
  1. Que són les Proves Pau, Pep? Són unes proves per poder accedir a la universitat.

  1. A quina edat es poden presentar? Es presenten l´alumnat que haja aprovat 2n de Batxillerat.

  1. On es fan? Nosaltres les realitzem a Ontinyent, però l´alumnat de Benigànim les realitza a Xàtiva.

  1. Les pots fer d’una vegada? Si, la nota màxima són 14 punts i les pots fer a juny, si ho aproves tot, o a setembre, com una segona oportunitat, cas de no aprovar totes les matèries en juny.

  1. A quina hora tenen lloc? Duren 2 o 3 dies pel matí-vesprada

  1. Es difícil aprovar? No, perquè conta la nota global de les proves PAU i la mitjana de Batxillerat i la global de les Pau.

  1. Els qui aproven poden agafar les carreres que vulgen?Sí, la majoria sí,però qui les fa a Setembre no pot agafar el que vol perquè no queden places.

  1. Si estas malt i no pots assistir a les proves les pots repetir? No, les has de fer en Setembre o repetir 2n de Bat.

  1. Quines assignatures hi ha? Estan les comunes, que són: Castellà, Valencià, Anglès i Història. Però deprés hi ha dosmés que es poden agafar com a optatives.


Raquel Esteve, José Bataller i Arturo Jesimov, 1r. ESO A

dimarts, 5 de juny del 2012


Ara anem a entrevistar a Teófilo Gómez Parra, el meu iaio. Te 85 anys i va naixer a un poble de Ciudad Real, El Tomelloso, però ja fa molts anys que viu a Gandia. Ell ens contarà cóm va ser la seua infància i cóm va viure la guerra civil.

Iaio, cóm va ser la teua infància abans d'esclatar la guerra?
Huy, de eso ya hace mucho,...Vivía en la casa de mis padres, en el Tomelloso, junto con mis tres hermanos. Yo era el tercero. Mi padre era vaquero, vendía la leche y hacía queso...Mis hermanos y yo teníamos que ayudar porque había mucho trabajo..

I qué feieu per a ajudar en casa?
 Pues de todo, hijo mío, hacíamos de todo. Ordeñábamos las vacas, repartíamos la leche...A veces íbamos al monte y recogíamos hatillos de leña para la estufa... 

Però no anaves a l'escola? 
Pues cuando no teníamos trabajo en casa íbamos a la escuela. El maestro se llamaba Don Aurelio. Era un hombre muy serio, le teníamos mucho respeto, pero era buena persona. 

Qué feieu a l'escola? 
Pues aprendíamos a leer, a escribir, a hacer cuentas...pero íbamos poco, hijo mío, sólo si no había faena en casa. Yo tuve que aprender solo, ya mayor. 

Quina edat tenies quan va esclatar la guerra? 
Yo tenía 9 años. 

I qué va pasar? 
Fue muy duro, muy duro. Pasamos un hambre, buf. Mi madre murió al nacer mi hermana pequeña.A mi padre se lo llevaron a la guerra, así que a mis hermanos y a mí nos repartieron entre los familiares que quedaban. A mi me llevaron con un tío mayor, que estaba soltero y tenía ovejas. Yo sacaba al ganao. Cuando se enfadaba me colgaba de los pies y me pegaba con una vara. 

I quan va acabar la guerra qué va pasar? 
Cuando volvió mi padre de la guerra se volvió a casar y nos volvimos todos con él, pero mi madrastra estaba un poco ida, digamos. Ya no teníamos ganao, el ejército se lo había ido llevando. Y no había nada que comer. Mis hermanos y yo íbamos a rebuscar patatas, fruta...Una vez me encontré un tarro de miel y me lo comí todo de una sentada, del hambre que tenía... 
Encara anaveu a l'escola, iaio?
 Como al maestro se lo habían llevado cuando la guerra, poque era republicano, no había escuela. Para cuando volvieron a abrirla yo ya era mocito y ya no volví. Tuve que aprender yo solo a defenderme y con los años, hasta monté mi propio negocio con el camión. 

Iaio, quin consell em donaries, des de la teua experiència?
 Noé, aprovecha mucho tus estudios, tú que puedes, que el saber no ocupa lugar. Aprende mucho ahora que eres joven para que no te engañen y para labrarte un futuro.Y para que el día de mañana no haya más guerras, no olvides lo que os podemos contar las personas mayores, para no cometer los mismos errores 

Moltes gràcies iaio.


Noé Gómez Artal, Gandia, juny 2012

Entrevista a Salva, el professor de música


El nostre professor de música a l'institut, Salva Sanchis Colom ens a concedit aquesta entrevista. En ella ens parla un poc sobre la seua vida com a músic. Us deixem amb l'entrevista:

Quins estudis has realitzat per a ser professor de música? Tens alguns altres estudis?
Tinc el Grau Superior de Clarinet per el Conservatori de València i sóc Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València.
 
Quant vas començar la música? Per què ho vas fer?
Vaig començar als 8 anys, quan la meua mare va parlar amb el mestre de l'Escola d'Educandos del poble, què també era el director de la banda. Aquest home va vindre a la meua casa per a fer-me unes proves d'entonació. Ricardo Martínez, donava solfeig a tots els alumnes i a més, ensenyava tota mena d'instruments. Això avui en dia ja no es dóna, cada professor té la seua pròpia especialitat. Per tant, vaig començar amb el solfeig, als 9 anys amb el clarinet i als 11 vaig ingressar a la Banda del meu poble.

Abans ens has comentat perquè vas començar. Però a tu et feia il·lusió ser músic, inclús pensaves en ser professor de música en un futur?
Com he dit abans, va ser la meua mare la que va parlar amb el mestre per apuntar-me a la “solfa”, així anomenaven l'Escola de Música. Al principi no m'agradava, sincerament, però a poc a poc vaig trobar-li el gust i ja no necessitava que la mare em diguera: Toca el clarinet, has estudiat? T'han passat la lliçó?...

Què significa per a tu la música?
Per a mi, la música ho es tot. Visc d'ella i m'aporta moltes satisfaccions, ja que a banda de donar classes a aquest institut; ensenye música a l'escola del meu poble, on jo vaig començar. També dirigeixc la banda jove i el Cor que he format al meu poble. Però en general, crec que la música forma part de la vida de tots. Ningú pot prescindir d'ella i ens acompanya en els esdeveniments més importants de la nostra vida.

Has composat alguna obra al llarg de la teua carrera musical? Si n'has composat, ens podries dir alguna?
Sí. He composat dos pasdobles. Un porta el títol: Fomento Musical, què està dedicat a la meua Banda. I un altre, Myriam, dedicat a una alumna meua de Clarinet que va morir d'accident de moto quan només tenia 16 anys.
 
Ens pareix curiós el que digueres un dia de classe. Vas dir que, de vegades, el posaves tapons quan senties música, per què ho fas?
No em pose tapons sempre que la senc, perquè si l'estic escoltant jo, me la fique al volum que vuic. Però si en alguns locals, sales de festa, etc... quan està a un volum molt alt. Perquè la múcia a un volum massa alt, pot causar danys irreparables a l'oïda, és a dir, sordera.

T'has plantejat alguna vegada treballar en alguna altra cosa que no estiga relacionada amb la música?
La veritat es que sí. Quan estudiava Empresarials no em plantejava ensenyar música, pensava que treballaria a un banc, empresa o a la Administració Tributaria. De fet, vaig preparar oposicions a aquesta última, però van sorgir les oposicions de Música de Secundària i vaig aprofitar la oportunitat. De vegades, s'obrin “portes” que hi ha que aprofitar. 

Què és el que més t'agrada de la teua professió? El costa molt mantenir l'ordre en les teues classes?Sí. De vegades em costa mantenir l'ordre en classe per dues raons. La primera, perquè hem prenen massa confiança alguns alumnes pel meu caràcter i la segona, perquè alguns pensen que l'assignatura no és important i no passa res per suspendre-la, encara que al butlletí figura com una altra assignatura més, com puga ser les matemàtiques.

Per finalitzar l'entrevista, ens agradaria que ens contares una de les anècdotes més gracioses que t'han passat com a músic.
Crec que va ser l'any passat, quan a l'audició de final de curs estava davant del faristol per donar l'entrada a la banda juvenil i no vaig trobar la partitura, me l'havia deixada en casa! Vaig tindre que anar a casa. Tota la gent va tindre que esperar a l'auditori mentre vaig anar a per ella.


I fins ací la nostra entrevista a Salva. Donar-li les gràcies per la seua col·laboració i la seua sinceritat. Esperem que us agrade.


Sabina Oltra i Natàlia Garcia.

Una entrevista des del Conservatori d'Ontinyent


Entreviste a Àngela Alonso, professora del Conservatori Professional d’Ontinyent de l’assignatura de Llenguatge Musical. És una jove professora d’Elx, que ha de fer molts quilòmetres cada dia per a poder treballar; és interina, per tant ja ens ha dit que probablement aquest siga el seu últim any en aquest conservatori.

L’entreviste perquè la considere un model a seguir com a professora i també com a persona: mostra molt d’interés pel seu treball i sempre busca el millor per a l’alumnat. És una bona persona perquè s’interessa al màxim quan a algun alumne/a li succeïx alguna cosa i sempre tracta d’ajudar-lo/a. Per tot això i pels nous plans que la Conselleria està preparant per al món de l’educació crec que és interessant saber l’opinió d’una persona com aquesta.

  Quan vas decidir ser professora en un conservatori? Per què?
Vaig decidir fer-me professora en el conservatori quan vaig acabar el superior en 2002, vegent que com a concertista era molt poc probable que em guanyara la vida.
.
 Quins estudis són necessaris per a treballar en un conservatori? Quants anys costa poder-los completar?
Es necessiten els de grau superior. Són 4 anys d’Elemental, 6 de Professional i 4 de Superior.
Prefereixes treballar en un conservatori a un centre de secundària? Per què?
(Rient-se) Sí. L’alumnat que estudia ací es suposa que ve perquè li agrada, o al menys li interessa mentre que en un centre de secundària pot passar de tot. 
Quin creus que és el perfil de l’alumnat del conservatori?
(Orgullosa dels seus alumnes) Solen ser educats, treballadors, molt treballadors; ja que és un sobreesforç després de tot el matí i en alguns casos vesprada en l’institut o l’escola.
Sabent el sacrifici que comporta anar de matí a l’institut i de vesprada al conservatori, com animaries als teus alumnes per a seguir endavant?
El que jo els dic sempre és que la satisfacció de poder tocar un instrument, tindre coneixements musicals i poder pujar a un escenari a toca en grup és meravellós, poques coses com aquestes te les dóna la vida. (Molt contenta i satisfeta del seu treball) Viure fent el que t’agrada és molt gratificant. 
Creus que la música dóna oportunitats de futur per a la gent que l’estudia?
Sí. Sense música no s’entén la vida, estem envoltats de música, ràdio, televisió...
Amb l’actual panorama de les retallades en el sector de l’ensenyament, com creus que es veuran afectades les ensenyances musicals pel que fa a l’alumnat? I als professors del conservatori?
(Amb cara d’incomprensió i notablement enfadada) Les ensenyances musicals a Espanya estan molt infravalorades: No tenim centres decents, ixen poques places per a que tots puguen estudiar en un centre públic... doncs això ara es multiplica ja que hi haurà menys professorat, no podrem demanar tants instruments, hi hauran menys centres; i tot açò comporta a una baixa notable de la qualitat. Si hi ha menys professors, menys estudiants...serà més difícil accedir a estudis públics.
Què és el que més t’agrada de la teua professió? I el que menys? La canviaries per una altra? Quina?
(Un poc emocionada) El poder gaudir diàriament de tocar el piano. (Indignada) No m’agrada la poca valoració que es dona al professorat. (Torna a emocionar-se) No la canviaria per ninguna altra.
Voldries afegir alguna cosa més?
(Molt indignada) Si els polítics foren músics, pintors, escultors...artistes en general; tot el que està passant seria diferent.

Volia donar-li les gràcies a la meua professora Àngela per la seua col·laboració en aquesta entrevista.

Aquesta entrevista ha sigut realitzada al Conservatori d’Ontinyent el 04/06/12.

Guillem 2n ESO

Entrevista a Amparo Gilabert Vilaplana

És una dona que forma part de l'associació d'ames de casa de Salem, I li hem fet unes quantes preguntes per a saber sobre la seua faena.

A quina associació pertany? En quin any es va formar? 
Doncs , s'anomena associació d'ames de casa "Tyrius" de Salem i es va formar fa dos anys ,es a dir ,al 2010.

Quin càrrec té? I des de quant?
Sóc vocal de la junta a la que en la que estic., que serem unes set o vuit dones.I sóc vocal des que es va formar.

Quantes persones hi ha en l'associació?
Són unes 78 dones en l'associació , en les que hi ha de totes les edats i de treballadores i de jubilades.

Quines tasques fas?
Doncs en la faena de vocal, en general es tasca de totes però jo sóc la que he de cobrar les quotes , solc ser la que més es dedica(O digué somrient)

Quan de temps li dediques a l'associació?
(Pensativa va dir...)
Doncs... prou de temps perquè en organitzar exposicions , és molt de temps. Per exemple, la primera setmana que vam començar en una exposició vam tres diumenges per la veure com l'organitjariem. Perquè no ens podíem aclarir. I després en les altres ja era menys temps com en els sopars que realitzem les reunions, que poden ser 2 o 3 dies.

Què és el que més t'agrada i el que menys de les teues tasques? 
Doncs.. (es va parar a pensar) , el que més és que les dones majors sempre estan opinant sobre el que fem , que si quadrets i socarrats , ... sempre diuen la opinió bona. En canvi es diferent amb les més joves , que si critiquen, i no tenen opinió bona... però al fi i al cap tot ix bé. .

Et tornaries a presentar a aquest càrrec?
(Es va riure) -La veritat és que jo no el vaig elegir... en van dir de aquestes tasques per a tu aquesta. I diga'm que va ser per obligació. Perquè sempre som les mateixes qui tenen aqueix treball.

Quines tasques fa l'associació?
Fem de tot un poc ; que si realitzem per a tot el poble un viatge , excursions de senderisme... També es fan xarrades , com per exemple , van fer farà dues setmanes , la de seguretat. També hem fet la del reciclatge, però el que més ens agrada són els tallers perquè ens divertim ensenya-nos a fer coses noves. Com hem fet socarrats,tallers de cuina, degustacions, i amb el que guanyem realitzem sopars amb alguna animació , així ens divertim.

divendres, 1 de juny del 2012

Entrevista a l'encarregat de manteniment d'una depuradora


 En Salem hi ha una fàbrica de beguda important, Font Salem, amb una important depuradora que cal mantindre.  Óscar és l'encarregat del manteniment de la depuradora

En què consisteix el teu treball?

El meu treball consisteix en el manteniment dels equips de la depuradora de la fàbrica de refrescos de font Salem.

Tens algun  tipus d'ajuda?

No, sempre que siga manteniment en cas d'avaria greu es crida  als tècnics.

Com són el tipus de problemes als què s'enfronteu normalment?

Xicotetes avaries elèctriques i mecàniques  així com:el desgast de peces vitals per al funcionament correcte dels equips tant mecànics com elèctrics.

Actualment hi ha algú que controle el que fas diàriament?

No

En el teu treball hi ha algun tipus de control? Quin?

Sí .Es deuen emplenar  els parts tant preventius com correctius i queden arxivats per l' auditoria anual que realitzen per obtindre el certificat de la ISO (Organización Internacional de la Normalización)

Hi ha agut algun tipus d'accident en aquesta depuradora?

Hem tingut problemes obligant-nos fins i tot  a parar la fàbrica, però no ens ha afectat l’abocament al medi ambient en cap cas.

Hi ha alguna època en que el treball de la depuradora siga mes difícil?

Sí  en estiu que es l'alta temporada de producció de la fàbrica
i en hivern per la baixa temperatura de l'ambient i per tant l’abocament de fàbrica ja que aquesta depuradora treballa amb un sistema anaeròbic que la temperatura òptima de treball es de 35 ºc

La crisi ha afectat aquest treball?

No per sort la fàbrica és de marques blanques i fins i tot s’ha incrementat la producció.

Utilitzeu productes naturals o fets amb productes corrosius per al medi ambient?

S'utilitzen materials  que de vegades són corrosius però molt controlats.

Si hi haguera algun tipus de filtracions o vertit d'aquestos productes corrosius hi podria ocurrir algun problema?

A  les instal.lacions no. en cas de que fóra greu podria afectar al medi ambient per això es realitzen controls  diaris dels vertits en el laboratori de la depuradora i mensualment per un laboratori extern.

Hi ha més depuradores per la zona?
Sí evidenment,  ja que estan obligades totes les fàbriques a tindre depuradora o vertir a les urbanes.

Hi ha algun tipus d'horari de treball? Quin?

Sí. en aquesta son 24 hores al dia es a dir torns rotatius pels operaris,  la resta a jornada partida.

Jon 1r ESO B

Entrevistem a Óscar, infermer d'un hospital de Gandia


He entrevistat a Oscar Payà Garcia. És infermer. Treballa a l’hospital Francesc de Borja de Gandia on porta  15  anys. I per això he decidit fer-li aquesta entrevista:

És molt difícil traure’s la carrera de medicina?-
Depèn. Jo, al fer infermeria no em va costar molt traure’m la carrera, però això no significa que siga la cosa més fàcil del mon. Si estudies, no té molta dificultat. Però hi ha diferents rames de la medicina que si que són bastant complicades com la neurologia, entre altres.

Com vas decidir que volia dedicar-te a la medicina?
Doncs jo ja volia estudiar-la de menut. El meu pare anava a caçar i portava conills. Aleshores, jo agarrava una navaixa o un ganivet i començava a investigar l’anatomia d’aquests éssers. En casa dels meus pares encara podríem trobar tots els meus apunts que em feia.

En quina universitat va estudiar?-
Vaig estudiar a la Universitat de Xest,  igual que la meua germana. Allí vaig aprendre moltíssim i vaig fer molt bones amistats. Si pots, vos recomane estudiar allí.

En quants hospitals ha treballat fins ara?
Sols en un, l’hospital Francesc de Borja però també he estat en centres de salut.

Alguna vegada ha tingut que fer la feina de un cirurgià?
Si, una vegada. Com el cirurgià és va retrasar vaig tindre que operar jo. Encara que no va ser molt difícil ja que sols tenia que extirpar un apèndix. Va ser una bona experiència però millor que no es torne a repetir. Cadascú que faça la seua feina.

 Se li ha mort alguna vegada una pacient en una operació?
Una vegada però no puc donar detalls; normes de l’hospital.
 
 Va aprovar les oposicions prompte?
Si, anava molt preparat i no va ser difícil. A més em van eixir quasi tot el que em sabia. Què sort vaig tindre!
 
Quina ha sigut l’anècdota més curiosa que li ha ocurrit?
Doncs la veritat és que anècdotes m’han passat poques però va hi haure una vegada que estava el cirujà operant una artèria del cor i li va caure el xicle que estava menjant-se dins del cos. Mare meua quin ensurt, però ho vam saber arreglar. 

Doncs fins ací ha estat la entrevista a Oscar Payà Garcia. Fins l’altra.
Marc Garcia Payà
1r ESOB