Entrevista a Salva, el professor de música

El nostre professor de música a l'institut, Salva Sanchis Colom ens a concedit aquesta entrevista. En ella ens parla un poc sobre la seua vida com a músic. Us deixem amb l'entrevista:

Quins estudis has realitzat per a ser professor de música? Tens alguns altres estudis?

Tinc el Grau Superior de Clarinet per el Conservatori de València i sóc Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València.

 

Quant vas començar la música? Per què ho vas fer?

Vaig començar als 8 anys, quan la meua mare va parlar amb el mestre de l'Escola d'Educandos del poble, què també era el director de la banda. Aquest home va vindre a la meua casa per a fer-me unes proves d'entonació. Ricardo Martínez, donava solfeig a tots els alumnes i a més, ensenyava tota mena d'instruments. Això avui en dia ja no es dóna, cada professor té la seua pròpia especialitat. Per tant, vaig començar amb el solfeig, als 9 anys amb el clarinet i als 11 vaig ingressar a la Banda del meu poble.

Abans ens has comentat perquè vas començar. Però a tu et feia il·lusió ser músic, inclús pensaves en ser professor de música en un futur?

Com he dit abans, va ser la meua mare la que va parlar amb el mestre per apuntar-me a la “solfa”, així anomenaven l'Escola de Música. Al principi no m'agradava, sincerament, però a poc a poc vaig trobar-li el gust i ja no necessitava que la mare em diguera: Toca el clarinet, has estudiat? T'han passat la lliçó?...

Què significa per a tu la música?

Per a mi, la música ho es tot. Visc d'ella i m'aporta moltes satisfaccions, ja que a banda de donar classes a aquest institut; ensenye música a l'escola del meu poble, on jo vaig començar. També dirigeixc la banda jove i el Cor que he format al meu poble. Però en general, crec que la música forma part de la vida de tots. Ningú pot prescindir d'ella i ens acompanya en els esdeveniments més importants de la nostra vida.

Has composat alguna obra al llarg de la teua carrera musical? Si n'has composat, ens podries dir alguna?

Sí. He composat dos pasdobles. Un porta el títol: Fomento Musical, què està dedicat a la meua Banda. I un altre, Myriam, dedicat a una alumna meua de Clarinet que va morir d'accident de moto quan només tenia 16 anys.

 

Ens pareix curiós el que digueres un dia de classe. Vas dir que, de vegades, el posaves tapons quan senties música, per què ho fas?

No em pose tapons sempre que la senc, perquè si l'estic escoltant jo, me la fique al volum que vuic. Però si en alguns locals, sales de festa, etc... quan està a un volum molt alt. Perquè la múcia a un volum massa alt, pot causar danys irreparables a l'oïda, és a dir, sordera.

T'has plantejat alguna vegada treballar en alguna altra cosa que no estiga relacionada amb la música?

La veritat es que sí. Quan estudiava Empresarials no em plantejava ensenyar música, pensava que treballaria a un banc, empresa o a la Administració Tributaria. De fet, vaig preparar oposicions a aquesta última, però van sorgir les oposicions de Música de Secundària i vaig aprofitar la oportunitat. De vegades, s'obrin “portes” que hi ha que aprofitar. 

Què és el que més t'agrada de la teua professió? El costa molt mantenir l'ordre en les teues classes?Sí. De vegades em costa mantenir l'ordre en classe per dues raons. La primera, perquè hem prenen massa confiança alguns alumnes pel meu caràcter i la segona, perquè alguns pensen que l'assignatura no és important i no passa res per suspendre-la, encara que al butlletí figura com una altra assignatura més, com puga ser les matemàtiques.

Per finalitzar l'entrevista, ens agradaria que ens contares una de les anècdotes més gracioses que t'han passat com a músic.

Crec que va ser l'any passat, quan a l'audició de final de curs estava davant del faristol per donar l'entrada a la banda juvenil i no vaig trobar la partitura, me l'havia deixada en casa! Vaig tindre que anar a casa. Tota la gent va tindre que esperar a l'auditori mentre vaig anar a per ella.

I fins ací la nostra entrevista a Salva. Donar-li les gràcies per la seua col·laboració i la seua sinceritat. Esperem que us agrade.

Sabina Oltra i Natàlia Garcia.