Una entrevista des del Conservatori d'Ontinyent

Entreviste a Àngela Alonso, professora del Conservatori Professional d’Ontinyent de l’assignatura de Llenguatge Musical. És una jove professora d’Elx, que ha de fer molts quilòmetres cada dia per a poder treballar; és interina, per tant ja ens ha dit que probablement aquest siga el seu últim any en aquest conservatori.

L’entreviste perquè la considere un model a seguir com a professora i també com a persona: mostra molt d’interés pel seu treball i sempre busca el millor per a l’alumnat. És una bona persona perquè s’interessa al màxim quan a algun alumne/a li succeïx alguna cosa i sempre tracta d’ajudar-lo/a. Per tot això i pels nous plans que la Conselleria està preparant per al món de l’educació crec que és interessant saber l’opinió d’una persona com aquesta.

  Quan vas decidir ser professora en un conservatori? Per què?

Vaig decidir fer-me professora en el conservatori quan vaig acabar el superior en 2002, vegent que com a concertista era molt poc probable que em guanyara la vida.
.

 Quins estudis són necessaris per a treballar en un conservatori? Quants anys costa poder-los completar?

Es necessiten els de grau superior. Són 4 anys d’Elemental, 6 de Professional i 4 de Superior.

Prefereixes treballar en un conservatori a un centre de secundària? Per què?

(Rient-se) Sí. L’alumnat que estudia ací es suposa que ve perquè li agrada, o al menys li interessa mentre que en un centre de secundària pot passar de tot. 

Quin creus que és el perfil de l’alumnat del conservatori?

(Orgullosa dels seus alumnes) Solen ser educats, treballadors, molt treballadors; ja que és un sobreesforç després de tot el matí i en alguns casos vesprada en l’institut o l’escola.

Sabent el sacrifici que comporta anar de matí a l’institut i de vesprada al conservatori, com animaries als teus alumnes per a seguir endavant?

El que jo els dic sempre és que la satisfacció de poder tocar un instrument, tindre coneixements musicals i poder pujar a un escenari a toca en grup és meravellós, poques coses com aquestes te les dóna la vida. (Molt contenta i satisfeta del seu treball) Viure fent el que t’agrada és molt gratificant. 

Creus que la música dóna oportunitats de futur per a la gent que l’estudia?

Sí. Sense música no s’entén la vida, estem envoltats de música, ràdio, televisió...

Amb l’actual panorama de les retallades en el sector de l’ensenyament, com creus que es veuran afectades les ensenyances musicals pel que fa a l’alumnat? I als professors del conservatori?

(Amb cara d’incomprensió i notablement enfadada) Les ensenyances musicals a Espanya estan molt infravalorades: No tenim centres decents, ixen poques places per a que tots puguen estudiar en un centre públic... doncs això ara es multiplica ja que hi haurà menys professorat, no podrem demanar tants instruments, hi hauran menys centres; i tot açò comporta a una baixa notable de la qualitat. Si hi ha menys professors, menys estudiants...serà més difícil accedir a estudis públics.

Què és el que més t’agrada de la teua professió? I el que menys? La canviaries per una altra? Quina?

(Un poc emocionada) El poder gaudir diàriament de tocar el piano. (Indignada) No m’agrada la poca valoració que es dona al professorat. (Torna a emocionar-se) No la canviaria per ninguna altra.

Voldries afegir alguna cosa més?

(Molt indignada) Si els polítics foren músics, pintors, escultors...artistes en general; tot el que està passant seria diferent.

Volia donar-li les gràcies a la meua professora Àngela per la seua col·laboració en aquesta entrevista.

Aquesta entrevista ha sigut realitzada al Conservatori d’Ontinyent el 04/06/12.

Guillem 2n ESO